Jaume Llombart porta anys mostrant interès en llenguatges poc convencionals i en maneres de composar vinculades al món del jazz avantguardista.

El seu actual sextet n’és un bon exemple: una banda que respon a les inquietuds del seu líder i alhora intenta sortir de les formes preestablertes per buscar un enfocament més espontani i creatiu a la pròpia música. Una barreja d’influències, arrelada en el jazz i la música clàssica.

Llombart explora, amb peces pròpies i arranjaments de melodies conegudes de jazz i d’altres estils, les possibilitats que aquesta formació li ofereix.

Jaume Llombart, guitarra i composició
Pau Domènech, clarinet baix
Miguel Villar «Pintxo», saxòfons alt i tenor
Alfred Artigas, guitarra
Marc Cuevas, contrabaix
Joe Smith, bateria

An unusual instrumentation delivers a group sound in which the usual hierarchies of “lead” and “rhythm” are neatly overtuned. The two guitarists exchange places and roles, while the horns alternate ostinato accompaniment with strikingly effective solo excursions.

Llombart’s musical world seems to stretch from the bop-into-cool of the title track to the fringes of rock, though it’s drummer Joe Smith who claims the credit on the set’s only noisy shredder, the fine Current Electric. For the most part, the mood is quite sombre and thoughtful. The familiar Miles Davis line sounds almost mournful in this arrangement and even Gershwin’s Liza has an elegiac twist. There’s more boppy stuff on Motivotion, which is credited to the leader but could easily pass as something from Blue Note archive, but it’s the more atmospheric material which stands out and the broken-figuration of Bajada is just exquisite.

(Brian Morton – JazzJournal-UK)